Ivan de la Nuez escriu de forma planera, cosa que avui dia és com qui diu una anomalia ja que els crítics d’art actuals fan servir una mena de llenguatge auto referencial fosc i difícil. És pràcticament de la meva edat i per tant compartim un bon grapat de referents culturals, potser “un bon grapat” és un pèl pretensiós per part meva, però vaja, puc dir que em resulta força proper. Lectura d’aquest cap de setmana (que he combinat amb les 3 temporades de la sèrie de Netflix Dark i llargues passejades pel bosc) que he m’ha resultat d’allò més interessant.
L’art de la rereguarda que sobreviu al mercantilisme per oferir un espai de supervivència, un lloc de trobada i reflexió.
[Iván de la Nuez| Teoría de la retaguardia. Cómo sobrevivir al arte contemporáneo (y a casi todo lo demás) | Ed. Consonni | Bilbao, 2018]
