A la plaça del cementiri d’Almoster es va inaugurar, fa poc més d’un mes, aquesta peça d’acer Corten (acer patinable) de l’escultora Marie-France Veyrat. Podríem dir que es tracta d’una escultura que assumeix els paradigmes clàssics tant per la seva ubicació, com pels materials emprats i el llenguatge simbòlic que estableix relacions amb el lloc on està emplaçada. Creus ascendents —llatina, de Sant Antoni, de Sant Jaume, i en la part superior la de Malta— en una disposició mot vertical, remarcant la geometria simètrica de les formes, com si poguéssim imaginar com continuar la peça. Però, sota aquesta lectura més clàssica, hi ha una visió contemporània molt radical que ens permet relacionar Les quatre creus amb un fragment d’ADN, o potser amb un seguit d’instruccions informàtiques escrites en «codi font» o amb el segment d’una xarxa topològica que sustenta una estructural complexa i desconeguda. Com si, sota la realitat, un llenguatge ja oblidat ens connectés amb la natura.
