[ ↑ Rapsòdia urgent]
Fernando Lozano (Òlvega, Sòria, 1958) és un artista polifacètic, difícil de classificar, però amb un llenguatge propi basat en mostrar el que no es veu, com si pintés per al Museu d’Art Invisible que James Franco, Brainard y Delia Carey van obrir fa més de 10 anys a Nova York. El «Museum of Non Visible Art» està pensat per exhibir l’art que l’espectador no pot veure, a vegades per qüestions físiques, a vegades per altres motius. Les 18 obres de Lozano, presentades en aquesta mostra, posen una llavor en la nostra ment i ens fan mirar les coses d’una forma diferent, i diries que, si te fixes amb prou atenció, ets capaç d’escoltar una espècie de música llunyana, en el meu cas una melodia molt suau de Schönberg.
[The only surface worth painting is the mind of the viewer.
The viewing of art should not require eyes.
Art should be entoptic.
We strive to force meditation.
The prisoner’s cinema.
Phosphenes.] [fragment de A Manifesto: To Clarify the non-visible, del «Museum of Non Visible Art»]
[Fernando Lozano | Boira del carrer][Espai Nautilus][C/ Reding, 9 | Tarragona][del 8 d’abril al 13 de maig de 2021]
