Hi ha muntanyes, estels gegants, oceans, gratacels, elefants i girafes, continents, illes com Austràlia, Google, Viquipèdia, Shakespeare, Messi i la torre de Pisa. I també hi ha i objectes fugaços que només brillen durant uns instants i que amb sort els podem veure de forma molt breu. La nostra memòria està plena de records de tota mena, però sempre els grans embalums ocupen quasi tot l’espai i estan presents tothora, i les petites coses van quedant amagades pels racons, allà on creix el que ningú vol. Recordem esdeveniments que ens han impactat, però oblidem massa fàcilment la petita tendresa dels instants quotidians i dels objectes senzills.
Però un dia, de sobte, el vent fa volar records minúsculs que estaven en el fons del calaix. Algú que diu la paraula «estructura» o Nina Simone cantant «I Get Along Without You Very Well (Except Sometimes)».
Sergi Quiñonero ens porta les coses petites i el seu record, un record que sorgeix quasi sempre sense pretendre, a vegades ens sobrevé en el moment més inoportú i ens colpeja amb una intensitat inusitada. Llavors descobrim que les coses que aparentment no tenen importància, les coses que moltes vegades passen desapercebudes, formen un univers propi. Un univers que viu dins del nostre.
[La Comella Gràfica][dissabte 26 i diumenge 27 de juny de 2021][Grups reduïts]
