Una vella amiga –Fátima– s’ha comprat un quadre “que li ha encantat” i em pregunta en un correu la meva opinió. JR de tant en tant veu una obra d’art per internet i em demana l’opinió: “Creus que és bo?” Vaig coincidir amb MC en ARCO, em diu: “encara tinc 10.000 € per gastar, que em recomanes?” Uri i Nati inauguren pis a Barcelona amb una festa amb els amics, la pregunta és inevitable: “T’agraden els quadres?”
Com podeu imaginar la resposta no és fàcil. Per començar hi ha el valor intrínsec que qualsevol “artefacte” amb voluntat artística té. Faig servir la paraula “artefacte” intencionadament, per englobar qualsevol peça feta intencionadament per una persona. Quan el BB va dibuixar –fa uns mesos– sobre un full una casa, un arbre, un sol, quelcom semblant a un gat, un cargol… podríem dir que em vaig sentir el pare més orgullós del món. El dibuix ocupa un lloc d’honor a la meva taula. L’any passat vaig llegir unes paraules en la presentació dels paisatges que havien pintat els avis d’una associació de veïns propera: totes les obres eren estimables.
Intentar aportar alguna cosa original al discurs de l’art és molt més difícil. Requereix per part de l’artista preparació, i sobre tot molt i molt treball. Els camins que l’art actual segueix són difusos i canviants. Podríem fer servir la paraula híbrid per aproximar-nos. El crític d’art és sovint l’encarregat de determinar si una peça –especialment si és d’un artista jove o debutant– aporta alguna novetat al discurs de l’art, això requereix preparació i treball. També ha d’actuar de pont entre les obres dels artistes i els espectadors. Després hi ha el valor purament estètic que l’obra d’art produeix, tanmateix molts artistes busquen un efecte antiestètic.
Cadascú valora una obra d’art en funció de molts elements, el més important és la preparació. Els meus nebots –9 i 10 anys– discutien de futbol el passat diumenge. A un li agradava més determinat davanter centre que un altre. Van elaborar la selecció espanyola ideal i la llista dels 11 millors jugadors europeus.Tots dos juguen a futbol. Tots dos segueixen els seus equips. Si vols valorar l’aportació de l’obra de Cy Twombly a la història de l’art cal saber qui era, que va fer… tot això requereix preparació. Moltes vegades el que un artista necessita es temps, el temps posa sovint a cadascú al seu lloc. Per cer: interessant l’article que avui fa Xavier Antich a La Vanguardia criticant l’obra de Barceló. Potser hauríem d’esperar que la pintura estigui seca…
La preparació farà que una obra t’agradi. També el plaer estètic que et produeix. Si una obra t’agrada, per una raó o per altra, doncs endavant.
I el preu? Quant gastem?
Apliqueu la regla del tres,
entre 0 i 300 € no cal patir massa, podríem dir que gastar-se aquesta quantitat en una obra d’art pot ser un petit –o gran– caprici que penso que molta gent es pot permetre, si un dissabte anem a sopar fora amb la parella i la canalla i al cinema segur que ens gastem uns quants euros…
entre 300 i 900 € ja és per pensar-ho millor: es poden trobar peces molt bones en aquesta franja.
entre 900 i 3000 €: demaneu assessorament i compreu en una galeria.
> 3000 €: qui supera a questa quantitat ja té molt clar que vol…
