De la mà de Ramon Sicart arriba, a Llorenç del Penedès, una exposició que posa el paisatge en el centre del debat, La terra que trepitges té com a subtítol «Crítiques i poètiques», donant veu a 18 artistes que aporten la seva mirada a la conflictiva relació que mantenim amb el nostre entorn. Des del paleolític el paisatge ha estat un dels grans temes de l’art —l’altre seria probablement el retrat— i els artistes s’acosten a ell, tal i com Sicart ens proposa, des d’una vessant crítica a una més poètica. Això sí: amb múltiples hibridacions i derivades.
Probablement no és el millor espai del món, però la iniciativa mereix el màxim interès, ja que aconsegueix confrontar discursos diferents que es complementen i donen una visió força completa de les tensions que els artistes experimenten quan la matèria amb la que treballen és l’entorn que habitem, ja sigui real o somiat.
[↑ fragment de «No pintem la natura, la natura ens pinta a nosaltres» (2019), dibuix sobre paper, de Jordi Jové]
[La terra que trepitges][Jordi Abelló, Maria Teresa Baltasar, Àlvar Calvet, Ro Caminal, Vicent Carda, Nuferes, Gelo, Jordi Jové, Michael Kirkegaard, Enric Maurí – Nathalie Rey, Helena Rovira – Noe Lavado, Olga Olivera, Tabeni, Espe Pons, Aureli Ruiz, Vicente Tirado del Olmo][Del 31 de juliol al 14 d’agost de 2021][La Cumprativa][C/Francesc Macià 27-29 |43712 Llorenç del Penedès |Tarragona]
