Acostumats als cursos, cursets, seminaris, tallers, jornades… en què el suport audiovisual (powerpoint, prezi, youtube, música i fanfàrries diverses) ho és tot, per part del ponent, a l’hora de captar l’atenció de l’auditori i transmetre informació —fins i tot coneixements—, és un plaer comprovar el poder de la paraula quan qui la fa servir té alguna cosa a dir i sap com fer-ho. Potser l’art de l’oratòria, l’eloqüència o la retòrica han estat arrabassats per Tik-tok, Instagram, o Twitch, de forma que en 40 segons te poden explicar la teoria clàssica de camps o la teoria de la relativitat, en un digest apressat amb gràfics animats que acaben marejant.
Diego Sánchez Meca (catedràtic de filosofia contemporània de la UNED) ens explica el pensament de Nietzsche i la seva influència en la cultura contemporània, ho fa en una conferència d’una hora que t’agafa pel coll i no deixa anar fins al final. Per fer-ho no necessita gran cosa: un faristol i un got d’aigua. I també coneixements i capacitat de captar l’atenció de l’auditori amb la seva paraula.
