Daniel Argimon (Barcelona, 1929-1996) artista molt proper a l’informalisme, però que va investigar en múltiples direccions, va elaborar obres amb una gran qualitat tàctil, incorporant elements que li eren molt propers i amb els que ens identifiquem sense cap dificultat. L’any 1960 va pintar aquest cel on el blau es barreja amb un gris fosc i cendrós, un cel fumejant, com si estiguessis contemplant el resultat d’un incendi. Un bon amic, després de veure el quadre, va concloure que es tractava del mar, de l’oceà. Potser un riu. Com si la simple contemplació de la natura, fins i tot la més pura i virginal, impliqués destrucció o contaminació, en una espècie de principi d’indeterminació de la mecànica quàntica aplicat al món natural.
[↑ s/t, 1960][tècnica mixta sobre tela, 92 x 73 cm]
[s/t, 1964][tècnica mixta sobre tela, 130 x 97 cm]
