Art (in)útil (Raig verd, 2021), de l’artista, professor i investigador cultural Daniel Gasol, porta per subtítol “sobre com el capitalisme desactiva la cultura”, un assaig basat en la seva tesi doctoral que recull la recerca que ha portat a terme —i en la que continua— al voltant de conceptes com “art emergent”, “cub blanc” o “treball artístic” o “la producció d’art com a treball emmarcat en la lògica postfordista”. Trobem referències a autors clàssics (des de Rosalind Krauss i Hal Foster a Zygmunt Bauman, passant per Heidegger, Adorno i Lyotard) i aparicions estel·lars de Tom Wolf i l’ànec Donald, que li permeten construir un text àgil que qüestiona el model creatiu que permet que Zara agafi un grafitti anònim per realitzar un vestit estampat d’èxit o que un artista realitzi el seu “treball artístic” amb l’esquema d’una petita (o mitjana) empresa.
Daniel Gasol fa una aportació molt pertinent a la idea d’espai artístic, creació artística, artista, o directament “art” com a lloc on la llibertat i l’autonomia personal tindrien el seu paradigma existencial, que se desactiven, quan aquesta llibertat queda condicionada a les lògiques del mercat i del sistema cultural que es mou sovint per quotes de mercat, vendes, “merchandising” i “cheerleaders” mediàtics, amb la capacitat d’endolcir les propostes i fer-les digestibles per a tots els públics.
