La revista Bonart introdueix canvis en el seu format, publicarà 2 números anuals en paper i amplia la nòmina de col·laboradors, amb una visió polièdrica del món de les arts plàstiques i articles que aprofundeixen tota mena de temes. En aquest número 194 n’hi ha una pila de bons articles, com a mostra tenim Tothom és un curador, de David G. Torres.
Un fragment de l’editorial (Re)comencem: Diuen que el temps és una de les poques coses que encara ens queden. L’exercici de l’edició és l’acte de fixar el temps, que s’esmuny fugisser. Fer-ho en ple segle XXI és intentar abraçar totes les diferents plataformes que tenim a l’abast –que no són poques– per fer del temps un aliat. El (re)començar de Bonart és, doncs, la història de més de vint anys de tota la família Planas Camps abocada a un projecte cultural de construcció d’un imaginari de país inclusiu, entenent la cultura des d’una visió àmplia des del patrimoni material i immaterial fins a l’art contemporani, l’arquitectura o el disseny i entenent-nos com una plataforma de connexions i d’acollida, tot sabent que la cultura ens dona vida i pot ser un ascensor social de primer nivell.
