Atmosfera màgica que t’abraça des del començament i et transporta a un món sensorial, de colors intensos acompanyants de la música ―molt subtil― de Suso Saiz, que envolta la peça Bernat pescaire escuchando a Suso i no deixa a ningú indiferent, amb una simetria que ens recorda una matriu femenina, una galàxia en expansió o un organisme rizomàtic en creixement.
L’exposició de l’Alba G. Corral m’ha permès revisitar alguns dels orígens de les arts visuals, com ara el Manifest ciberfeminista del col·lectiu VNS Matrix de l’any 1991 (d’on està extret el títol de l’exposició), o el llibre Ceros + unos de Sadie Plant (Ed. Destino, 1998), que navega per la vida de Ada Lovelace, pionera de computació. I com una cosa em porta a una altra, també he rellegit algunes obres que tinc per casa del Donna Haraway, i el meravellós Se fabrican esposas por encardo y otros relatos (Iris Lázaro Editora, 2017), que recupera obres de Elizabeth Burgoyne Corbett, Alice W. Fuller, Adeline Knapp, Elizabeth W. Bellamy, Rokheya Shekhawat Hossein, Bessie Story Rogers, Mary E. Bradley amb el paraigües comú de “ciència ficció i utopies d’escriptores en la frontera dels segles XIX i XX”. En fi, no us distragueu, fins a finals d’abril podeu visitar “Soc una cadena binària, soc pur artifici”. Per cert, un plaer xerrar amb l’artista, a la que podreu conèixer el 9 d’abril, ja que s’ha programat un espectacle d’electrònica audiovisual, que comptarà amb la participació del músic Suso Saiz i la pròpia Alba G. Corral.
[Centre d’Art Lo Pati][Plaça Mari Chordà. Amposta][producció de Lo Pati Centre d’Art de les Terres de l’Ebre d’Amposta en col·laboració amb la New Art Foundation i el FabLab Terres de l’Ebre][Comissària: Aida Boix][Del 12 de febrer al 30 d’abril de 2022]
