Artista i activista cultural i social, Jordi Llort-Figuerola treballa sempre amb coses que aparentment ningú veu: petits fragments de plàstic i materials diversos que arriben a les platges i costes, objectes abandonats i oblidats al carrer, el que ningú vol i es troba en qualsevol racó. Les coses petites son valuoses, i més si els hi donem una segona vida, o com passa moltes vegades, amb els productes “de rebuig”, amb els “errors de fabricació” o amb els “product error and fail” simplement que tinguin una vida, la primera.
En la línia de Duchamp, Rauschenberg o fins i tot Picasso, que ja es van interessar per l’objecte trobat, passant pels diversos festivals consagrats a aquesta temàtica, o les aportacions teòriques de Bourriaud (Postproducción. La cultura como escenario: modos en que el arte reprograma el mundo contemporáneo, Adriana Hidalgo, 2009) o fins i tot el treball de William Mcdonough i Michael Braungart (Cradle to cradle = de la cuna a la cuna: rediseñando la forma en que hacemos las cosas, Mcgraw-hill, 2005) però aportant un punt de vist nou basat en la passió de Jordi Llort per la llum, pel color, per les formes que recorden coses (Pareidolia), per la manipulació dels objectes, pels diorames, per l’acumulació, per la classificació seguint patrons inesperats com “té estries” “no té estries”… una passió que transmeten les seves obres i et deixen bocabadat.
[CRAI | Campus Catalunya URV |Avda. Catalunya, 35 43002 Tarragona |977 55 95 24][del 27 de gener al 28 de febrer de 2022][comissari: Albert Macaya]
