De les diferents propostes d’aquest interessant Lumens comissariat per Cèlia del Diego voldria comentar la peça de Krzysztof Wodiczko (Varsòvia, 1943), un treball en la línia del que vam veure al pavelló polonès de la Biennal de Venècia l’any 2009, dirigit per Daniel Birnbaum que donava molta importància a les instal·lacions i l’specific site (tot i que després sempre hi havia una certa tendència al cub blanc). Un seguit de projeccions de vídeo que configuen If You See Something... Si hi veiessis res… (2005) que simulen el que veuries si miressis per uns grans finestrals de vidres opacs i a l’altra banda diferents persones estiguessin recolzades o assegudes en l’ampit del finestral i nosaltres veiéssim les seves siluetes i escoltéssim –amb algunes dificultats– el que diuen. Quan amb més tranquil·litat (i més llum) llegim la transcripció de les converses que estan disponibles en diferents fulls de sala, comprovem que es tracta de d’una comissaria o d’un centre de detenció d’immigrants, que es parla de sancions econòmiques a Pakistan (que pel que escoltem, afectaran més a la gent corrent del carrer que al propi govern).
Wodiczko ens interpel·la directament com a ciutadans que veiem la realitat de la immigració, de les deportacions, dels tancaments de frontera pels que són diferents (o tenen pocs recursos econòmics), i natres, amb una certa miopia, no li prestem atenció, o mantenim lluny dels nostres interessos i preocupacions més directes, com si tot allò que està passant ben a prop, no fos cosa nostra. És el reflex de la despersonalització dels altres, de fer-los anònims, simples ombres que es passen davant nostres i s’esborren sense més.
