Isabel Saludes (Alforja, 1946) presenta una recopilació molt representativa de la seva llarga i intensa trajectòria, en una exposició on mostra connexions profundes amb el seu personal univers poètic, ric i subtil.
Potser les peces que més m’han interessat són precisament les més fosques, les que amaguen més del que diuen, les que fugen de l’evidència i del saber estar, les que passen per alt els components excessivament decoratius i fàcils, directament les que mai trobaries als salonets assolellats de la rambla. No són gaires, ni potser les més populars, però tenen una certa força interior que no et deixa indiferent, amb un punt de contacte amb pintores com Amèlia Riera o poetes “confessionals” com Sylvia Plath.
[Isabel Saludes | Espai, temps i silenci][comissari: Antonio Salcedo][Museu d’Art Modern de Tarragona][Del 3 febrer a 17 abril 2022]
