Els museu i el centre d’art (d’acord, també la galeria d’art) són aquells llocs fronters on esperem que es produeixi una espai de fricció entre el que és visible i acceptat i el que està en la penombra, en la perifèria o fora del focus d’interès. Seria el lloc on els nous paradigmes comencen a desplaçar a les velles idees, i lo nou apareix brillant i poderós però encara poc articulat, o si més no, amb una estructura nova que costa identificar plenament.
En Ontologies de marjal i De l’autisme a l’anime dins de l’amplia i suggerent proposta inclosa en el extincióFest, de la que Oriol Fuster porta el comissariat, ens parlen de persones, objectes i idees, amb música, poesia i xerrades, posant de manifest que el “centre” és difús i bellugadís, excessivament seriós i avorrit, carrincló. Pel camí apareixen idees com el Plantocè i la fi del zoocentrisme… de tornada a casa em va venir al cap l´última pregunta d’Àngel Casas al genial Pau Riba —que aquests dies ens ha deixat— en la mítica entrevista que li va fer a l’estació de tren de Canet, l’any 1975 [disponible en youtube]:
– Creus que ajudes a la cultura catalana, tu?
– Sí.
– De quina manera?
– Destruint-la.
[Ontologies de marjal][Beatriz Regueira, Elena Blesa, La Queency, Marc Suanes, M Reme Silvestre, Neisha, Roser Vernet, Kamran Behrouz i Helena Vinent][comissària Oriol Fuster ][Mèdol | Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona][C. d’En Granada, 11| 43003 Tarragona][del 22 de gener al 6 de març de 2022]
