Ricardo Trigo (1980, Palafrugell) reflexiona sobre els camps de colza dedicats a la producció de biodièsel i “com es pot processar, mitjançant la pràctica artística, en una forma d’extracció, creació i distribució d’energia amb un elevat índex de desordre entròpic”.
Ara que l’energia és més que mai un bé preuat, en què la carestia de petroli i gas natural ens empaiten cap a els biocombustibles (sense que estigui clar que en la seva producció no es gasti més energia de la que s’obté), és fa molt necessari iniciar una investigació sobre les connotacions artístiques ―i per tant també socials, antropològiques, polítiques…― de tot plegat, amb un rerefons estètic de modificació d’hàbits i també del paisatge que ens envolta.
[Colza | acció de Ricardo Trigo | Ullastret 30 d’abril de 2022][una iniciativa promoguda per Pipistrello: David Bestué, Xavier Ristol, Ludovica Cabrotta, Enric Farrés Duran i Rasmus Nilausen]
