El BAC! d’aquest any –al CCCB— no m’ha decepcionat. Tot girava al voltant de la publicitat i el consumisme. Un tema molt oportú en aquests dies de crisi mundial etc.
La imatge de sota és un fragment de la instal·lació de l’argentí Damián Pisarra, que dibuixa ciutats a partir de logos. Diu Pisarro al catàleg: “l’altre nit veient un documental al Discovery Chanel, hi havia un Inca amb la samarreta d’I LOVE NY... Em va encantar”
I aquí sota estem mirant el vídeo de la performance de Nezaket Ekici. Sincerament: difícil d’entendre. Comentari del BB: “una senyora que té tot el pèl afagat amb cordes i se les talla una a una, per què li fa mal, li ha passat alguna cosa dolenta”, la darrera escena de la projecció termina amb l’artista fugint de la sala, el BB diu: “no està contenta, potser té pot, potser pensa que tot començarà altre cop”.
I aquí sota una imatge de les fotografies de Sílvia Iturria.
Entre exposició i exposició, entre compra i compra, no hi ha res com fer una xocolata calenta amb melindros –o cruasans– per recuperar forces.
La mostra “A la ciutat Xinesa, mirades sobre les transformacions d’un imperi” que també es pot veure al CCCB, documenta el procés de canvi en què es troba immers aquests país des de fa una dècada. La cultura tradicional (el jardí, l’escriptura, la terra, l’aigua, el fengshui…) en permanent transformació. Interessant, especialment per als forofus de la Xina.
La mostra World Press Photo 2007 –també pel CCCB– pràcticament no la vam poder veure: moltíssima gent.
Una mica de fiestuki a la Plaça dels Angels abans de sopar.
I abans d’anar a dormir una passejada per veure les llums de la ciutat.
