Potser el que més m’ha interessat d’aquesta esperada exposició, amb els darrers treballs de Joan Rom, ha estat la idea subjacent en totes les peces, que posa de manifest la importància del procés de creació, amb el que comporta de recerca i investigació, amb el que implica de tria i rebuig d’elements i peces, amb els descartes i els dubtes que a cada pas van sorgint. I com, a vegades, les idees més senzilles són les més potents, les que sembla que estaven davant nostre i ningú més era capaç de captar.
Recollir a la platja pedres o fragments de ceràmica, crear amb elles peces amb una vida orgànica pròpia, com si fossin serps, meduses o animals abissals. I al mateix temps, batejar cada peça amb una o dues paraules, en un exercici de contenció, de mesura, novament de neteja: Vedat, BrrrR, Idil·li, Baba…
[Museu d’Art Modern de Tarragona][Del 16 de setembre al 27 de novembre de 2022]
