Quan va morir Julio Cortázar, a casa seva a la Rue Martel, a París, van quedar una mica més de quatre mil cinc-cents llibres que la seva vídua, Aurora Bernárdez, va donar a la Fundació Juan March el 1993. [text de la contraportada de Cortázar y los libros] Llibres dedicats, llibres subratllats i amb anotacions, amb marcapàgines que són paperets, targes, bitllets de tren, vaixell o avió, factures… Llibres d’art, de vampirs, de literatura clàssica o moderna. Un univers pel que Marchamalo navega amb destresa, descobrint un Cortázar exigent que corregeix les errades tipogràfiques, que dialoga amb els autors amb anotacions on expressa admiració o cabreig, fent comentaris que diuen molt de la seva forma de llegir: profunda.
Una mena de metallibre que parla dels llibres, en la línia del Roberto Colosso de Com ordenar una biblioteca (Anagrama, 2021), i que complementa obres com la biografia de Cortázar que va fer Miguel Dalmau (Ed. Edhasa, 2015) o el de Pilar Peyrats Lasuén (Jazzuela, Ed. Satélite, 2011). El llibre, que ha editat Cátedra aquest mateix any 2022, té un bon grapat d’imatges que reprodueixen portades de llibres, dedicatòries i anotacions de Cortázar que, tot i ser de reduïdes dimensions, donen una visió molt interessant d’aquesta basta biblioteca cortaziana.
