Marcelle fa una declaració d’intencions al començament de la seva exposició —una gran retrospectiva del seu treball dels darrers 20 anys— del MACBA: «El meu procés creatiu parteix de la convicció que l’art no està per damunt de res, ni l’artista, per damunt de ningú». Obres nascudes i viscudes en un context on la relació amb l’espectador (i la seva complicitat i participació) son fonamentals per transgredir l’statu quo que habitualment atorguem a persones i llocs: professionals que actuen de forma inesperada, espais que son ocupats per altres artistes (i ciutadans) que decideixen intervencions personals, retrats de personatges en llocs insòlits, fotografies on l’artista se mimetitza amb el fons i el context.
En «A familia em desordem», una de les peces que més m’han impactat, el visitant pot triar dos camins diferents, a la dreta es troba amb una barricada fabricada amb maons, bobines de fil, caixes amb guix, fustes… que li barren el pas, a l’esquerra els mateixos materials de la barricada han estat manipulats per un grup d’estudiants i “professionals de l’art”, que els han disposat desordenada i lliurement per la sala, en una mena de revival —o millor: viatge als orígens— del que aquest estiu podíem veure a la Documenta de Kassel.
La modificació de rols i funcions de professionals i individus, present en «Cruzada» o en «Conjunção de fatores» ens fa qüestionar el nostre punt de vista, la relació que mantenim amb els estereotips socials i de gènere i fins i tot, la capacitat critica que mantenim davant les imatges que veiem.
[MACBA |Plaça dels Àngels, 1|08001 Barcelona ][del 15 de juliol de 2022 al 8 de gener de 2023]
