Juan Carlos Elijas | Quadern de l’ornitòleg | Trilogía de la ambición | Padre polvo

Els tres llibres de Juan Carlos Elijas, que tinc aquests dies a la taula, i que just ara acabo de llegir, apunten en diferents direccions, però tots tres tenen un mateix impuls creatiu. En Quadern de l’ornitòleg (Petròpolis, 2021), trobem una evocació de les impressions produïdes per la lectura de diferents notícies dels diaris, notícies que intuïm i que ens arriben filtrades per la visió de l’entomòleg que col·lecciona insectes i els diposita, dissecats, en una caixa, on un cop classificats, són travessats per una agulla per ser preservats. Un exercici molt platònic ja que no arribem a llegir la notícia que evoca el poema, només les ombres que produeixen, alguna ubicació geogràfica o algun nom propi, i després la distorsió que les onades de la realitat produeixen en el sismògraf del poeta.

Trilogia de la ambición (Petròpolis, 2022), excel·lentment editat, recull tres textos (que llegits un darrere l’altre semblen un únic text) teatrals, amb una prosa satírica i per moments surrealista, que el redactor d’aquestes línies, home de ciències, englobaria en la ja oblidada patafísica, on tot està a punt de terminar però sempre tenim un fil que ens sustenta, que ens fa pensar i seguir llegir, una estratègia molt televisiva, molt de telesèrie, d’esperar alguna cosa més que ens fa avançar en la lectura i passar pàgines i més pàgines esperant un desenllaç que mai arriba. Com la vida mateixa, o millor dit: com la televisió mateixa.

Juan Carlos Elijas em confessava que Amb Padre Polvo (Huerga y Fierro, 2021) tanca un cicle dedicat a la poesia, un llarg cicle del que el propi JCE comenta que ja ha dit «tot el que tenia que dir», però també tinc la impressió que és un fins ara: les formes poètiques, la poesia en si, és més que un canal que ens permet connectar-nos amb l’exterior, és més que una forma d’expressió, és un estat d’ànim. No hi podem renunciar, torna una i altra vegada.

Analític, amb un punt pessimista, amb certs racons funeraris, en aquests tres llibres JCE desplega tot un arsenal d’idees, explora i obre camins, tanca portes i alguna finestra, fa foc de papers vells i preserva un to que sobrevola el conjunt i produeix una certa unitat interna, un leitmotiv que batega de línia en línia, que dona cohesió.