Traçar una línia tènue i continua entre el passat i el present, entre el camp i la ciutat, entre l’objecte i el subjecte, situar-se, no com etnògraf o arxiver, sinó amb una postura crítica que integra diferents punts de vista i ens fa qüestionar la realitat i el que donem per fet. Probablement com un post-etnògraf o un post-arxiver, amb una perspectiva interpretativa en la que l’artista actua amb una mediació subjectiva a l’hora de seleccionar la informació, elaborar-la i presentar-la, però a la vegada fent-nos participar i treure conclusions.
Paul Auster ens explicava en Trilogia de Nova York, que el protagonista del seu relat estava acostumat a vagarejar: “Les seves excursions per la ciutat li havien ensenyat a entendre les connexions entre l’interior i l’exterior. Fent servir el desplaçament sense rumb com a tècnica d’inversió, els dies més aconseguits arribava a fer entrar l’exterior a dins i, d’aquesta manera, usurpava la sobirania de la interioritat”. La cartografia, el mapa, enregistrar l’espai i fer plànols de llocs que estan presents en la memòria de l’artista i que s’han obtingut de forma casual, como si cada incursió en el bosc, en la ciutat o el territori, ens permetés dibuixar un univers diferent però que sempre és el mateix. Una ona que arriba a la platja, diferent a totes les altres, única, i per això mateix, essència de les ones, còpia de les altres. Mirar les ones, entendre el missatge de les ones, ser ona.
El treball de Núria Rion ens interpel·la directament, ens situa davant un món enyorat però no idíl·lic, amb contradiccions, un món que desapareix, que s’esvaeix, on els detalls més petits, els que passen desapercebuts, ens permeten intuir que ―segurament sense saber-ho― edifiquem el que som sobre estrats que de forma molt subtil ens acompanyen.
Màrius Domingo, comissari del cicle
[«GEOMETRIA VARIABLE» Cicle d’exposicions al Círcol de Reus 2023][3 de 4][Espaitemps | Núria Rion][El Círcol | Reus][Plaça Prim, 4][del 19 de maig al 30 e juny de 2023]
