La teoria de la informació és fascinant: es basa en unitats mínimes anomenades bits. Resulta que un bit només pot tenir dos estats, que es representen amb 0 i 1, sí o no, vertader o fals, obert o tancat. Aquets simbologia es va començar a utilitzar a començaments del segle XVIII en targetes perforades per codificar la informació, més endavant va ser el fonament del popular codi Morse, i va ser la base dels primers ordinadors fabricats per IBM. La tecnologia quàntica, per contra, no necessita que una unitat tingui totalment l’estat 1 o el 2, amb un 60 o un 70 per cent n’hi ha prou. No cal estar dins o fora, podem tenim una part aquí i una altra allí. Exactament el mateix que ens proposa Manuel Alcalá amb les seves peces. No cal estar en moviment o aturats, hi ha espais intermedis que poden ser una cosa o l’altra, fins i tot els dos estats a la vegada.
El vídeo Op Art – Cercant la quarta dimensió. Investigació fallida (projecció monocanal, 3’ 32’’, 2023), ens permet acostar-nos a la minuciosa metodologia de treball de Manuel Alcalá, posant en context les seves obres. Les trajectòries se superposen, creixen seguint imaginàries línies de fuga, plans monocroms que se sumen per construir cossos tridimensionals mentre continua la recerca de la quarta dimensió, que en el camp de la física fa referència al temps, principalment des del plantejament clàssic de la Teoria de la relativitat, i en matemàtiques als espais euclidians de més de tres dimensions. Possiblement, si tinguéssim que ampliar aquesta “recerca fallida” de la quarta dimensió, ens hauríem de fixar, més que en les imatges de la projecció, en el so que les acompanya, el soroll de fons que es reprodueix en un bucle infinit sempre igual, sempre diferent. El lloc en les coses acaben passant.
[Manuel Alcalá | Dins/Fora/Aquí][comissari: Màrius Domingo][CRAI | Campus Catalunya URV |Avda. Catalunya, 35 43002 Tarragona |977 55 95 24][del 20 d’octubre al 16 de novembre de 2023]
