Sempre quedaven promeses, algunes línies als programes electorals dels partits que es presenten a Tarragona, projectes anunciats i mai executats, sempre la cultura (quan no l’educació) en el centre de la decisió política, en el centre del debat, però passats els anys… què queda? Daniel G. Andújar, probablement enfocava a la seva reflexió dins del cicle “El que queda després” per altres camins, la seva acció Laberint Creatiu (que va tenir lloc avui divendres 10 de novembre, a les 17:00 ufff quin horari) cercava:
“[…] formar un equip d’artistes i activistes compromesos per posar en marxa una proposta performativa que reflexiona sobre els conceptes de propaganda, eslògan o Intel·ligència Artificial. L’antiga seu del Banc d’Espanya a Tarragona serà ocupada amb l’objectiu de generar una intervenció que desafiï les convencions establertes i que convidi l’espectador a pensar envers qüestions com el poder, l’autoritat i la representació visual de la història. Els activistes penjaran pancartes a la façana de l’emblemàtic edifici de la Rambla Nova amb missatges que convidaran els transeünts a reflexionar sobre qüestions com el poder, l’autoritat i la interpretació de la història.
En un món cada cop més complex, els artistes tenen la tasca de desentranyar les capes de significat ocultes darrere del que és aparent. El col·lectiu Laberint Creatiu, sorgit del taller previ impartit per l’artista, es concentra en fer servir la creativitat com una eina per comprendre i abordar els desafiaments contemporanis, plantejant l’art com una forma de resistència, com un mitjà de reflexió crítica contra aquesta societat ubicada en un ecosistema cada cop més normalitzat, controlat i estandarditzat. Un context caracteritzat per l’exigència salvatge de rendiment i per l’esgotament supí que provoca, on l’art ha de ser una forma d’expressió lliure que reclama la redistribució de les possibilitats davant les restriccions del poder. Per això, Laberint Creatiu s’esforça en generar un diàleg amb la nostra comunitat per treballar juntament amb altres moviments i organitzacions que tinguin, com ells, l’objectiu d’aconseguir canvis reals i radicals.
La manipulació de la memòria col·lectiva per part de les elits i dels governs, així com el potencial transformador de les noves tecnologies, ressalten la importància d’un enfocament crític que consideri les múltiples perspectives per a la construcció i l’avaluació de la imatge, de la història i del poder. Si ens volem enfrontar a aquests desafiaments hem d’estar disposats a qüestionar la informació que se’ns presenta i a escoltar a tots aquells que tenen diferents perspectives. També hem de ser conscients de com la memòria col·lectiva pot ser manipulada, treballant per mantenir una visió clara i objectiva de la realitat, només aleshores podrem construir un futur just i sostenible per a tothom.” [segons podem llegir al web de Mèdol Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona aquí ]
