L’asil com a refugi, però també un lloc on viure de forma lliure, “lluny”, un educador amb una proposta que com a mínim podríem qualificar de diferent. I també l’art com a eix formador. I el silenci. Sí, el silenci. Què pensaria Deligny dels temps actuals, hiperconnectats, on el silenci, la passejada, l’observació, han estat arraconades?
[Palau de la Virreina |La Rambla, 99 |Barcelona][18.11.2023 – 14.04.2014][Comissariat: Sandra Alvarez de Toledo, Anaïs Masson i Martín Molina Gola, amb l’ajut de Gisèle Durand Ruiz i Jacques Lin][coproducció amb el Centre Régional d’Art Contemporain, Occitània / Pirineus Mediterrània (Sète, França)]
