Mari Chordà (Amposta, 1942) és una artista pluridisciplinar, amb una obra potent que vincula l’activisme social, la poesia, la pintura i l’escultura, amb revel·lia, ganes de gaudir, capacitat d’escolta i la necessitat de conèixer, interpretar el món i expressar-se amb absoluta llibertat. Naturalment tot això no ha estat fàcil, i la seva obra s’ha mantingut durant molts anys al marge dels circuits oficials. Fins i tot dels circuits no oficials. Amics ampostins, vinculats a l’art contemporani, m’explicaven que pràcticament no coneixien el seu treball. Però això està canviant: aquí teniu aquesta mostra al MAMT, al juliol una altra al MACBA, i diverses publicacions que posen en context i en valor el treball incasable i pacient de Mari Chordà.
“La seva obra és un NO constant a les imposicions, des del gaudiment amb plenitud. Reivindica la cultura i el territori, la vinculació a les seves arrels, que reclama com una forma d’anar endavant i fer camí. Reivindica promoure la investigació com a eina per donar visibilitat a les dones. No vol construir una memòria, sinó que vol ser una eina de canvi de la memòria construïda i de la mirada de present i de futur. Mari Chordà no pot deixar de denunciar allò amb què no està d’acord, com ha fet en diverses ocasions públicament. Pintar, escriure, actuar o posicionar-se són formes de restitució d’aquest present continu que proclamava Gertrude Stein i que sosté el compromís polític de Mari Chordà” (del text del full de sala, a cura de Teresa Grandas)
[Mari Chordà… i moltes altres coses][Museu d’Art Modern de Tarragona][exposició a cura de Teresa Grandas][De 2 de febrer al 28 d’abril de 2024]
