El paradís no era exactament el que esperàvem. Un espai real/imaginat entre la terra i el cel. Un lloc en la frontera dels nostres somnis i les nostres utopies. Un lloc on «passen coses» i on prenem consciència del que som i del que volem. Un espai d’esperança i de por. És en aquesta frontera crítica on l’art compromès i de denúncia traspassa límits i esmicola les fronteres amb l’activisme. Vivim, com diu l’Agamben, en un estat d’excepció permanent? La por és inherent a les relacions de poder on la fidelitat no és universal i els ciutadans poden dubtar. Actualment, veiem un enfortiment de polítiques autoritàries i de control social, amb retallades en drets civils i llibertats sota la justificació de la por. En una societat dominada pel poder, sempre hi ha una jerarquia que valora algunes vides per sobre d’altres, generant abús i desigualtat. En aquest sentit, és important reconèixer la responsabilitat i/o complicitat que cadascun de nosaltres tenim amb els sistemes que ens dominen.
Els projectes artístics de Joan Paton es nodreixen de la pols i la brutícia que s’amaga sota les estores del sistema polític i econòmic, sota les convencions socials, els clixés i els estereotips. Sempre intentant posar de manifest allò que sostenia Tancredi, un dels protagonistes de «El Gattopardo», la novel·la de Tomasi di Lampedusa: tot ha de canviar perquè no canviï res. En aquest cas Joan Paton ens fa qüestionar la nostra mirada benvolent sobre la immigració, com si el nostre paradís estigués sotmès a una amenaça que té una forma i una concreció desconeguda, com un tro que ressona en l’horitzó. L’art que Joan Paton practica, basat en la llibertat que sustenta l’exercici creatiu, ofereix la possibilitat de plantejar-nos noves preguntes, qüestions que fins ara ens han semblat inimaginables i que podrien desafiar la monopolització de la descripció del món que tenim internalitzada culturalment.
[«Re pudiats» |Joan Paton][URV CRAI Campus Catalunya][del 15 de maig al 9 de juny de 2024]
