Sota el lema «Una exposició i una celebració de la digitalitat», Mèdol va organitzar durant 4 dies una mostra dedicada a l’art digital i a les possibilitats de la tecnologia aplicades a la creació artística, una oportunitat per explorar un dels camins oberts, amb diferents carreteres secundàries, per un grup d’artistes que estan modificant el present i el futur de l’art. Es van presentar les instal·lacions de gran format dels estudis creatius FIELD (Londres) i Six N. Five & Someform (Barcelona / Berlín), de l’artista visual Alba G. Corral (La Ràpita), de l’artista new media Marnix de Nijs (Rotterdam), de la programadora creativa Mónica Rikić (Barcelona) i de l’artista audiovisual nddr3 (Barcelona), a més de la música de DJ Wilk.o. que va actuar durant les visites guiades programades.
La instal·lació d’Alba G. Corral —si oblidem que el corrent d’aire feia, de tant en tant, flamejar la pantalla— i la dels estudis FIELD, es van posar directament als visitants a la butxaca. El treball d’Alba G. Corral utilitza algoritmes oberts per generar moviments i textures, tonalitats canviants que es desenvolupen com una galàxia en expansió o un organisme rizomàtic en creixement. El mercuri, present a les potents bombetes que projecten les imatges d’Alba G. Corral i donen títol a la peça («Mercuri») aporta un punt de reflexió crítica a l’estatus que alguns elements químics tenen. FIELD, amb el projecte «Deep Time» ens acosta a un món en formació on diferents minerals es fusionen per crear un entorn erosionable que possibiliti l’establiment d’hàbitats biològics. Totes dues instal·lacions exploren un concepte de “nova tecnologia”, i aquí podem incloure internet i la IA, que no persegueix recol·lectar informació o generar coneixements nous, compilar dades i generar relacions entre elles, no, ni el treball d’Alba G. Coral ni la proposta de FIELD, estan per la rapidesa o l’anàlisi d’inventaris, els seus treballs orbiten a una velocitat més lenta, estan emmarcats en la contemplació. El mateix impuls que ens fa agafar un avió i plantar-nos davant de la torre de Pisa, passejar pel claustre romànic de Poblet o estirar-nos a la sorra de la platja del Trabucador al delta de l’Ebre. Contemplació lligada a introspecció, a pouar dins d’un mateix alguna cosa valuosa que teníem oblidada, establint connexions pròpies. Sense que ens diguin que hem de pensar, que hem de fer, en quina direcció hem de caminar.
«Digital After All» comptava també amb obres dels estudis creatius Six N. Five & Someform, que presentava «Artificial Spaces», amb una forta presència arquitectònica i una reflexió sobre les relacions que establim amb el nostre context físic en funció de qui som i com pensem. L’obra de l’artista new media Marnix de Nijs, ens proposa una “experiència immersiva cinemàtica” que faci variar el nostra percepció de verticalitat i horitzontalitat, navegant per un món virtual. De l’artista i programadora creativa Mónica Rikić podíem veure una peça («New Home of Mind») amb una estètica meravellosament retrofuturista i de la jove artista audiovisual experimental Andrea Badia —coneguda com nddr3—, una delicada peça que utilitza tècniques com el modelatge 3D, la realitat virtual, instal·lacions amb el hardware lliure Arduino o gràfics generatius, per obtenir peces molt subtils i escultòriques.
L’exposició va comptar amb el suport de Cultura Digital i neix de la mostra d’art digital “Digital Impact“, dirigida per Pep Salazar i comissariada per Héctor Ayuso, presentada al Disseny Hub Barcelona el 2023, i la col·laboració de The Newart Collection.
L’elecció de l’espai mereix unes línies, sinó un article sencer. La nau de La Tabacalera on tenia lloc l’exposició era, indiscutiblement, un dels elements omnipresents que amb el seu “caràcter” cohesionava la mostra. Vicent Fibla, director de Mèdol Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, encerta una vegada més programant a La Tabacalera una exposició que difícilment s’hauria pogut veure en cap altre lloc de la ciutat. La pregunta que sorgeix és molt senzilla: Per què no està aquí la seu de Mèdol? Fa quasi vint anys que l’Ajuntament de Tarragona va adquirir les instal·lacions de La Tabacalera, a la multinacional Altadis, dels usos inicialment previstos un era com a nova seu del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona també se’n va parlar de traslladar-ne la biblioteca provincial, pel camí es va construir en la façana un jardí vertical caríssim –ja desmuntat— i ara s’aposta per instal·lar en l’antiga fàbrica un hub formatiu, cultural i tecnològic. Ningú ha pensat seriosament en situar allí el centre d’art contemporani que la ciutat es mereix?
Tarragona amb això de tenir un centre d’art contemporani no aixeca el cap. El 2011 es posava en marxa el «CA Tarragona Centre d’Art», fins l’any 2014, «El Teler de Llum» és el nom que va rebre durant els anys 2014, 2015 i 2016. Quatre anys va durar el «Centre d’Art Tarragona» del 2018 al 2021, recordo que tenia un logo molt bonic, i des de novembre de 2021 tenim Mèdol a les Golfes de Casa Canals. En aquest anys ens hem passejat pels tinglados del port i per les golfes de la Casa Canals, i virtualment pel mercat de la plaça del Fòrum, i fins i tot, fa molt i molt, vam somiar en un centre d’art a l’antiga fàbrica de la Chartreuse. Notícia de fa un parell d’anys: La finca de la Savinosa esdevindrà un hub cultural i educatiu d’ús públic. Uix, m’oblidava dels projectes pel Banc d’Espanya, a la rambla: centre de divulgació científica, biblioteca, hemeroteca, i com no, centre d’art contemporani. Esperem que amb la redacció del Pla Estratègic Tarragona Cultura i l’assoliment dels consensos necessaris, aconseguim finalment projecte estable en un equipament de qualitat. Queda lluny la Tarraco on va viure l’emperador August, però bé ens podríem semblar a ciutats properes com Castelló de la Plana o Lleida, amb centres d’art contemporani consolidats. L’Espai d’art Contemporani de Castelló es va inaugurar fa 25 anys, i fa 21 que funciona a Lleida el Centre d’Art la Panera.
Màrius Domingo – ARTIGA 42
[La Tabacalera (Tarragona) | Del 25 al 28 d’abril de 2024]
