En «A Second Skin» Vanesa Pey explora el voyeurisme, condicionat per la càmera que actua com a mediadora de la forma en què mirem. Però al final hi ha una mena de desig de possessió —com indica Gabriel Virgilio Luciani, curador de la mostra— i allò d’estalquejar per les xarxes socials que fan els nostres ídols, però també els nostres veïns, els coneguts i els companys de feina/classe. Cosa que ens fa comparar una i mil vegades la nostra vida amb la dels altres. I com a fet fonamental la passió per exhibir-se (d’acord: per exhibir-nos) d’una forma més o menys conscient, tenint clar que moltes de les coses que es fan són justament per fer-se un selfie i penjar-lo immediatament en Insta, sense més. Bé, sí, esperar el nombre de “m’agrada” que hem rebut. Pey aporta un punt esteticista i juga amb el component de manipulació de les imatges que ens fa repensar allò que veiem, i molt especialment, el propòsit amb què les imatges són creades i elaborades.
[Vanessa Pey | «A Second Skin»][a cura de Gabriel Virgilio Luciani ][Mèdol | Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona][C. d’En Granada, 11| 43003 Tarragona][del 30 de maig al 25 d’agost de 2024]
