No diguis la paraula prohibida
quan parlis dels miralls,
quan parlis dels llacs de mercuri,
dels peixos platejats.
Fes-la servir quan parlis del que saps.
Quan parlis de les cordes de l’arpa que vibren
i fan llums
i ombres en els teus somnis,
quan parlis del dolor incessant dels teus records,
quan parlis del vertigen,
quan parlis de la respiració,
de la foscor.
De l’estranya solitud de Piotr Piskozub.
Quan parlis del silenci, de l’absència. Dels gats.
De la teoria del camp unificat,
de l’alcohol.
De l’edició que ha fet l’editorial Petròpolis d’Arxiu provisional, a cura del seu director Jaume Llambrich, només puc dir que és un gran treball. Molt content del resultat i de l’experiència de publicar un llibre de poesia. Gràcies a tots els que heu pogut venir aquesta tarda a la presentació, al Jaume Palau per la logística, a Manel Margalef per l’acollida en el Mueu d’Art Modern de Tarragona, i al Juan Carlos Elijas que ha fet de padrí de l’obra. I també als amics que no han pogut assistir a la presentació, als que m’han trucat, als que m’han enviat missatges.
