Juan Mayorga s’encarrega del text i de la direcció de “La colección”, a l’obra ens expliquen que “l’Héctor i la Berna són un matrimoni sense fills, al llarg de la seva vida han reunit una col·lecció de la qual van sacrificar tota la resta. Ara, avis, volen assegurar-se que la col·lecció els sobrevisqui, i per això busquen un hereu. Han convocat la Susana, col·leccionista, potser per examinar-la. Els acompanya el Carlos, potser un examinador, o una peça de la col·lecció.”
Sí, es tracta d’una col·lecció d’art, o això sembla, o potser és un recull d’experiències i souvenirs. No sé. Héctor i Berna busquen algú que pugui continuar amb la col·lecció, que la pugui administrar, tenir-ne cura. El que acumulem al nostre voltant ens defineix, és també un signe de la nostra societat del consum. Recordo un reportatge fotogràfic que veig veure en el dominical d’un diari, potser La Vanguardia, no ho recordo. A les imatges es podia veure a una família fotografiada amb totes les coses que conté casa seva. Espectacular. O un altre reportatge en què feien lo mateix però es fotografiaven al costat de tota la brossa que havien produït durant un mes. Col·leccions.
[Teatre Olympia | València][Intèrprets: José Sacristán – Héctor |Ana Marzoa – Berna |Ignacio Jiménez – Carlos |Zaira Montes – Susana][2 de maig de 2024]
