¿Fins a quin punt podem comparar la investigació artística amb la investigació científica? Doncs aquest és el punt de partida (i bona part del títol) d’aquets Disturbios de la razón de Gerard Vilar, que he llegit amb molt interès aquets dies, que he subratllat a tort i a dret, i que he guardat en un prestatge entre els llibres per rellegir i consultar sovint. Llibre dens, cert, però apel·la a múltiples disciplines: ha connectat fàcilment amb un lector com jo, amb una formació i uns interessos molt polivalents.
“No entiendo la filosofia como la reina de de las ciencias, sino más bien como un servidor bastante parasitario de prácticas que realmente importan. En las sociedades contemporáneas de nuestro mundo postglobal las artes son una manera fundamental de pensar qué somos y qué queremos ser. El arte nos ayuda a enterdernos y ser conscientes de las alternativas en cada orden de la vida”, llegim a la pàgina 95.
El llibre té una “bibliografia essencial sobre investigació artística” prou exhaustiva, on he trobat En torno a la investigación artística. Pensar y enseñar arte: entre la práctica y la especulación teòrica, de Tony Brown, Guadalupe Echevarría, Dora García, Dieter Lesage, Natascha Sadr Haghighian i Jan Verwoert Verwoert que va publicar el MACBA l’any 2011, amb un estudi centrat més en l’urbanisme. Que per cert és també un gran llibre.
[Gerard Vilar (2021): Disturbios de la razón. La investigación artística. Antonio Machado libros, Madrid. Col·lecció «la balsa de la Medusa», 230]
