L’estatització del cos femení, la bellesa com a exigència per aconseguir la felicitat (o simplement per aconseguir coses), la indústria del benestar com a empleat i com a client, les relacions de poder, de classe i de gènere, una xarxa molt subtil que ens lliga i ens acarona suaument i ens fa ser senyors i esclaus (senyores i esclaves) alternativament. D’algunes d’aquestes coses i de moltes més en parlar «Äesthetic über alles» de María Alcaide. Diguem-ho clarament: no és una exposició fàcil, però sí, és necessària.
[sobre María Alcaide (Aracena, Huelva 1992): és una artista multimèdia que centra el seu treball en la precarietat juvenil i els debats socials que sorgeixen de la deriva actual d’Europa cap a moviments xenòfobs, nacionalistes i conservadors. Des del més íntim, Alcaide articula un discurs que parteix sempre de l’experiència personal i pren la forma de les seves pròpies limitacions econòmiques i espacials com a cos. Extret de la Viquipèdia, aquí]
[Centre de Lectura][C. Major, 15 | Reus |977 773 112][del 10 de gener al 15 de febrer de 2025][a cura de Quim Torres]
