Del 13 de març al 25 de maig de 2025, Mèdol – Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona acull l’exposició Despois do incendio, de l’artista gallec Eduardo Valiña. Amb una trajectòria consolidada des dels anys noranta, Valiña s’ha convertit en una figura clau de l’art contemporani gallec, amb una obra que s’ha exposat tant a nivell estatal, en espais com el Museu Barjola de Gijón i el Museu Provincial de Lugo, com a nivell internacional, a Porto, Lisboa, Brussel·les, Bucarest o l’Havana. Paral·lelament, el seu treball com a comissari ha donat lloc a projectes destacats com Procesalia o la Bienal SACO Arte Contemporáneo.
A Despois do incendio, Valiña ens convida a un viatge a través de la memòria i el territori, articulant un discurs que posa el focus en la ruralitat, la identitat i el sentiment de pertinença. L’exposició s’inscriu en el marc de Cultura Verda, un programa de Tarragona que reflexiona sobre la intersecció entre pràctiques artístiques i medi ambient. A través d’una mirada incisiva i poètica, l’artista explora la fragilitat del paisatge gallec, un espai marcat per la seva presència imponent però també per les ferides d’un entorn sotmès a l’explotació econòmica i als cicles de destrucció i regeneració.
La terra que dol i resisteix. L’obra d’Eduardo Valiña neix d’una relació epidèrmica amb el paisatge gallec, capturant-ne les tensions, la malenconia i, alhora, la seva força inesgotable. El títol de l’exposició, Despois do incendio, remet a la destrucció però també a la possibilitat de renaixement. L’artista ens situa davant d’un escenari devastat, però no només com a testimoni d’una tragèdia ecològica, sinó com una invitació a reflexionar sobre la memòria i la capacitat de resiliència de la natura.
Les seves intervencions en l’espai natural, documentades i traslladades a l’entorn expositiu, funcionen com a registres d’un diàleg constant amb el paisatge. La terra cremada, la cendra i les cicatrius del foc es converteixen en elements simbòlics d’una reflexió més àmplia sobre la relació de l’ésser humà amb l’entorn. A través d’una posada en escena carregada de tensió dramàtica, Valiña ens transporta a un univers on la natura parla en silenci, amb metàfores aspres i materials que evoquen la fragilitat i la persistència.
Entre l’ocult i la revelació. A Despois do incendio, Valiña juga amb l’ocultació i la revelació, amb allò que s’amaga sota les capes del temps i allò que es mostra com una ferida oberta. La seva obra oscil·la entre la denúncia i la poesia visual, establint una connexió profunda amb la terra i amb la memòria col·lectiva d’un territori que, tot i les seves cicatrius, es resisteix a desaparèixer.
Amb aquesta exposició, l’artista no només ens endinsa en la seva visió del paisatge gallec, sinó que també ens convida a repensar la nostra pròpia relació amb l’entorn i amb la memòria. A través d’una estètica impactant i d’una narrativa que apel·la a la intuïció i a l’experiència sensorial, Despois do incendio esdevé un espai de resistència i reflexió, una crida a mirar més enllà de la superfície i a escoltar la veu silenciosa de la terra.
Eduardo Valiña: art, territori i compromís. Nascut a O Páramo, Lugo, el 1972, Eduardo Valiña és un artista visual i comissari amb una llarga trajectòria vinculada a la reflexió sobre la ruralitat i el paisatge. Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Santiago de Compostela (USC), actualment és conservador en cap de la Fundación Eugenio Granell. La seva obra, marcada per un fort compromís social i ecològic, indaga en els excessos de la societat contemporània i en les tensions entre història, memòria i territori.
Amb Despois do incendio, Valiña ens ofereix una mirada que no es conforma amb el paisatge superficial, sinó que busca la seva essència més profunda, amb la certesa que fins i tot després de la destrucció, la vida sempre troba una manera de tornar a emergir.
