Les fotografies de Ramon Cornadó –que va ser veí meu i amb qui vaig fer llargues passejades aquells anys– tenen sempre un punt enigmàtic. Jo diria que això es deu a una forma molt personal de veure les coses. També hauria de fer servir la paraula entusiasme per referir-me a la seva capacitat d’observació. Els personatges que veureu a les seves imatges són habitualment inanimats, de tots ells un és per a mi el més important: el cel.
[Fins al 6 de febrer als ST de Cultura a TGN, C/ Major 14]
