CaixaFòrum de Barcelona és un bon lloc per passar un matí de pluja. L’edifci per si mateix ja mereix una visita, i després hi ha dues peces imprescindibles. D’una banda el mural de Sol Lewitt, que estitula Splat (2001).
i al primer pis tenim Schmerzraum (Espai de dolor), una habitació recoberta de planxes de plom que Joseph Beuys va presentar l’any 1983 a la galeria Konrad Fischer de Düsseldorf. Representa –des del meu punt de vista– l’aïllament i solitud en què vivim. Quan hem visitat la peça no hi havia ningú més –tothom feia cua per veure les col·leccions de la Galeria dels Uffizi–, li he explicat al BB que allí dintre hi havia molt silenci perquè el plom ens aïllava de l’exterior. El BB ha fet unes quantes carreres per l’intgerior de la peça, després ha mirat les parets de plom i ha dit: “Està fosc a quí dins, però tot és bastant brillant”.
Finalment una visita als àngels de la Galeria dels Uffizi.
