L’exposició s’ha concretat en dos espais ben diferents. A la primera sala l’artista ha disposat les branques, que en els primers dies havíem vist al terra, penjades del sostre. Darrera aquest bosc un seguit de caps construïts amb fulles seques esperen que ens acostem. Però abans de fer-ho dubtem. Finalment ho fem amb una certa inquietud. Pensem: ens està permès accedir a aquest lloc?
En el segon espai les branques s’apilen contra el mur. Com una subtil coreografia, com si sempre haguessin estat allí. I ens conviden a tocar-les. Fins i tot a canviar-les de lloc
