Javier Muro, segons les seves pròpies paraules, “indaga en una poètica d’allò cruel morbosament elegant”, que d’entrada es tradueix en escultures amb acabats impecables, amb planxes d’acer, lacats d’aparença industrial, superfícies enrajolades amb gresite, combinant elements tradicionals i disseny contemporani. Amb propostes agosarades –que és el mínim que podem demanar avui dia a un escultor— que transformen el mobiliari domèstic en peces sorprenents, un pèl absurdes, i ens obliguen a pensar com és la nostra vida. Perquè aneu on aneu trobareu semàfors als carrers, culleres per menjar sopar i mobiliari de disseny nòrdic –amb noms difícils de pronunciar i encara més de recordar— idèntic a tota reu i semblant a l’existent a les nostres meravelloses llars. En aquest sentit l’obra de Richard Hamilton (Just What Is It That Makes Today’s Homes So Different, So Appealing?) continua tant vigent avui com fa 50 anys, Javier Muro amb el seu mobiliari impossible donaria, si un productor de mobles –també agosarat– en fes una línia de mobiliari amb els seus dissenys, un punt d’humor i reflexió a les nostres llars que posem per cas, el mobiliari suec, no en te.
[Javier Muro: Life Style. Museu d’Art Modern de Tarragona. Fins l’1 de març de 2009]
