Perquè vaig triar el verd com a color que identifica el bloc? Bona pregunta. Les dues opcions que vaig estudiar amb Juanjo, ja fa més de dos anys, es basaven una en el taronja i l’altra en el verd. La veritat és que el taronja està associat a tot un munt de marques comercials, i el verd en diferents tonalitats em recordava el color que imperava en el mobiliari –incloses les pissarres— que formaven part de l’aula de dibuix on en aquells moments feia classes.
En un món on el blanc es sinònim de netedat, velocitat i simplicitat, modernor al cap i a la fi, apostar per alguna cosa de color era –i de fet crec que avui dia en cara més— anar contra corrent. Juanpi m’envia una llarga llista de coses de color blanc que li agraden, i que diu que atrauen a molta gent: Google i la Viquipèdia, els macs i l’ipod clàssic, boingboing, el MACBA… jo afegiria les marques blanques del supermercat –paradigma del low cost— , el vot en blanc –que no compromet amb cap partit— i la Casa Blanca que ara mateix és sinònim de canvi i símbol de cosa moderna.
Però jo, que em passava les llargues tardes del dissabte de la meva infància i adolescència mirant les pel·lícules de l’oest que feien a la TV, preferia sempre als dolents que anaven amb barret negre i no els herois tous de barret blanc. Potser finalment les masses tenen raó, potser en el moment actual del coneixement compartit (the wisdom of crowds, que propugna James Surowiecki) anar contra corrent, contra el mainstream imperant, és una bestiesa. Potser Takashi Murakami té raó i l’art ha de ser superflat i s’ha de dispensar a bon preu en màquines de vending, potser tots van cap a un costat, però jo prefereixo les coses una mica brutes i gastades, que funcionen lentament, que són complicades. Continuo preferint El Quadern Gris de Josep Pla a The Bonfire of the Vanities de Tom Wolf, qui va optar fa més de quaranta anys per anar sempre vestit de blanc.
Intentar entendre el que tinc aquí a prop, una cosa força complicada, quan la majoria de vegades no m’entenc ni a mi mateix.
[Gràcies Jampi pel correu i per fer-me qüestionar tot això]
