“L’art ha de ser crític, és la seva força i la raó. Aquesta crítica ha de ser una crítica social, però no únicament això. Hi ha en aquest món moltes coses que s’han de criticar. No s’ha de proposar una solució, però s’ha de lluitar sempre per assenyalar el mal” Seguint les seves pròpies paraules, les pel.lícules de Lang són profundament crítiques i disconformes amb la societat que reflecteixen. M, el vampir de Dusseldorf (M, 1933), on es mostra un retrat perfecte de la societat alemanya de la república de Weimar; Fúria (Fury, 1936), que destaca la irracionalitat de les masses quan aquestes són vençudes per la por o la paranoia; o Mentre la ciutat dorm (While city sleeps, 1956), cínic retrat de la competitivitat periodística, són només tres exemples al respecte. Però tan important com això és la frase en què diu que no hi ha que proposar una solució, sinó tan sols assenyalar el mal. És per això que Lang no serà mai considerat com un autor social ni de pamflets ideològics, els seus films no només són els que millor mostren alguns dels fets més lamentables del segle XX, sinó que, a més, són els que permeten parlar-ne de tot plegat.
|Alfred Eibel|El cine de Fritz Lang|Ed. Era|Mèxic, 1968|la cita és de la pàgina 151, la traducció d’Altacapa|
