Divendres passat vam fer una sessió de treball al Museu Picasso de Barcelona. Pepe Serra dirigeix aquesta institució fa dos anys i té molt clar que la relació de Picasso amb Barcelona –i amb Catalunya—és massa superficial: a les universitats catalanes no s’ha fet mai una tesi doctoral sobre aquest artista, hi ha molts escrits de Picasso sense traduir, les aportacions de Barcelona al corpus crític picassià és insignificant… considerant que la ciutat disposa d’un fons de 3800 peces.
Per començar Serra, amb molt bon criteri, ha creat el servei educatiu del museu, ha donat un nou impuls al web i ha potenciat l’arxiu i la biblioteca, ha endegat un postgrau en estudis picassians –el primer d’Espanya—, a la vegada que ha llençat la idea de “repensar Picasso” amb punts de vista menys complaents dels seguits fins el moment. Serra vol que el Museu Picasso sigui un lloc on predomini la participació –amb elements quantitatius com l’adquisició d’experiències— i no un espai de consum –on la principal variable és el nombre de visitants.
