5. Les 32 lletres
Lupita i Ositu estan davant La Porta del Món al Revés. Una porta que ha estat sempre en aquell lloc però que ningú ha pogut mai obrir. Una porta de ferro, o acer, o titani: un metall desconegut i molt dur, indestructible. Una porta molt rara, amb un dibuix en forma de serra, que la travessa de costat a costat. Una porta se color gris que sembla clavada en la muntanya. Una porta amb una clau secreta, escrita sobre el metall i que mai ningú ha aconseguit desxifrar. La clau secreta diu: les trenta-dues lletres. Lupita i Ositu estan desconcertats. Fins i tot molt desconcertats. Lupita agafa el seu Aneguet Et i li diu que vol parlar amb algú. La conversa és, més o menys, aquesta:
– Hola Lupita, saps que és un rellotge?
– Sí, Bbcapa, és una enginy molt estrany que vaig veure fa poc al museu de les maquines petites. És com una cara amb uns braços que pengen. Estem davant La Porta del Món al Revés, i no aconseguim desvetllar el misteri que farà que s’obri.
– Les trenta-dues lletres, va respondre Bbcapa.
– Són unes poques paraules de vuit lletres. Qui les digui podrà entrar en El Món al Revés. La primera paraula és: permeteu.
GruGru va dir això i la comunicació es va tallar. |cada setmana un nou capítol|
