La chica de ayer, Se dejava llevar (brutal la versió amb Ketama), Azul, hi ha un munt de cançons d’Antonio Vega (lloc oficial) que m’agraden. Nacha Pop, un símbol dels 80, quan vam sortir de l’ou els que ara estem pels 40. Jo em quedo amb Seda y hierro, del disc De un lugar perdido (2001): la pots escoltar mil vegades i sempre t’agrada. Són eses dones dures que lluiten per una relació i cada vegada que perden ja pensen en la propera batalla, que tenen arrugues, i fills, i pares, i saben cuinar o no, que es renten la cara i ja estan a punt, que són dures però de sobte, quan menys t’ho esperes, et fan una carícia, o fins i tot un petó.
“Seda y Hierro es una canción que he escrito a mi mujer, a Margarita. Quise referir la canción a su fuerza, a su intensidad, a su entrega y disposición. Es una canción desenfadada, como de andar un poco por casa. Un reggae puro y duro que habla de una mujer hecha de algodón, de seda y hierro. La mano que talló tu pecho blando/ en un material tan duro…“
[vídeo de La chica de ayer en TVE i més, la cita ve d’aquí][Per cert, no tenien cap altre lloc a Madrid per posar la ]
