Visito a Évora l’estudi on treballa la pintora Leonor Serpa Branco. A les seves obres cus sobre la tela delicats brodats que segons comenta rememoren el temps que va passar de petita amb la seva àvia, moments que l’àvia dedicava a cosir. També ha il·lustrat llibres i ha pintat inspirada en poemes de dones de la seva terra. Em regala el llibre Trebalho de Jardim (Ediçoes ar líquido, 2005, la cita la trobareu a la pàgina ) de l’artista Cristina Tavares, un intens poemari que reflecteix bé la relació que té la gent de l’Alentejo amb la terra, amb l’aigua i amb el cel.
Toda a planta cresce, toda a semente que toca esta
terra germina. Este é um bom terreno para os
abandonados. [pàg. 12]
Todos os dias as vejo e não me apatece falar sobre
elas. Duas laranjas encostadas uma à outra num
ramo frágil. Cercadas. [pàg. 73]
