D’aquesta butaca, que estava a la sala de la Universitat d’Évora que els nostres amfitrions em van proporcionar per treballar aquests dies, em porto bon record. En un lloc com aquest fins i tot seria capaç d’escriure un poema amb cara i ulls, un article no massa llarg ressenyant un llibre o començar les meves memòries.
Darrera la butaca hi havia aquesta petita peça de Paula Rego, una de les pintores portugueses actuals que més m’interessen.
I finalment una vista de la UdÉvora.
