Fa uns dies vaig començar una xerrada amb els membres d’un centre educatiu parlant de l’escola activa. I de com la LOGSE havia recuperat l’any 1990 aquesta rica tradició pedagògica, que el franquisme va estroncar imposant un model educatiu basat en l’escola passiva, en la qual ens hem educat els professors majors de 25 anys, amb el que això suposa en una professió com la nostra. Vaig comentar breument l’obra capdavantera de Ferrer i Guàrdia (creador de l’Escola Moderna el 1902), Pau Vila (que va fundar l’any 1904 la primer escola activa a Barcelona), o Alexandre Galí (que va renovar la formació de mestres), situant en aquest context el treball de Rosa Sensat o Pau Delclòs, entre altres.
Després de la xerrada vàries persones em van agrair la introducció que havia fet de l’escola activa (i que jo utilitzo per dir en quin model em sento més còmode). Ens preguntàvem perquè aquesta tradició tan arrelada en la nostra cultura educativa estava tan poc difosa. Algú va apuntar que era un qüestió de memòria històrica.
Aquesta nit, en TV2, a les 21:50, es pot veure el documental Las Misiones Pedagógicas, creades l’any 1931 pel primer govern de la República, quan a Espanya l’analfabetisme estava al voltant del 45 %. El programa serveix per recuperar un bocinet de memòria històrica.
Escola activa
