El que més admiro de l’obra de Jordi Abelló és la coherència de les seves propostes. També hauria d’afegir l’exigència personal que imprimeix al treball realitzat, que mai afluixa, ni és fàcil d’entendre, ni fa concessions. Per començar explora les fronteres de l’art en quant a formats, tècniques i espais expositius. Permeable al que passa cada dia davant nostre, llegeix la realitat sense fer una interpretació conformista o fatalista, i ni molt menys una interpretació artística. Cada vegada em sorprèn amb l’originalitat del treball realitzat, i com podeu imaginar a una certa edat resulta difícil que una obra d’art et sorprengui. Em sorprèn una lectura original de Zoran Music, o un nou punt de vista sobre l’obra de Juan Muñoz.
|Jordi Abelló (Reus, 1970)|Èxode|Tinta sobre paper, 2009|42 x 30 cm|Datat, signat i dedicat|
