El que més m’agrada del Sònar (Festival Internacional de Música Avanzada y Arte Multimedia de Barcelona) és l’ambient que hi ha per la ciutat –especialment pels voltants de la plaça dels àngels– tots els dies que dura el festival. Comença l’estiu, com qui diu.
Ja sabeu a què em refereixo: anar pel carrer amb els amics parant per aquí o per allí, mentre arrossegues la canalla a munt i avall. Per cert, la nit que vaig passar vagarejant a Gràcia per l’Off Sònar –no portava la càmera, sorri!– mentre anava xerrant amb en Cèsar (web) de coses simples –o no tant– resulta que també va estar força bé.
Els dinars de dissabte i diumenge van resultar sorprenentment divertits, fins i tot per algú com jo poc donat a les distàncies curtes. Aquí sota amb el Miqui Puig (web) i en l’altra imatge en plena faena al sonarkids.
Paral·lelament al Sònar hi ha el festival d’art multimèdia –fluixet eh!– i la novetat de SonarMàtica. L’estrella de SonarMàtica era el Reactable (web) que va resultar en paraules del BB “una cosa blava que xiula molt fluixet, amb unes cosetes rodones i daus que fan llumetes”, i la veritat és que té raó. L’encarregat de l’instrument (el vigilant?) ho va confessar: “hi ha massa xivarri i els altaveus no donen la talla”, en fi, si Bjork diu que la maquineta està tant bé…
Els de Telenoika (que produeixen música a partir d’aparells electrònics reciclats) crec que ho van fer millor. Una noia molt amable (va assegurar que es deia Berta, i que tot i que en la seva acreditació figurava que era “artista”, va insistir que només era “monitora”) ens va explicar tots els detalls dels instruments, ens va fer una demo i ens va deixar tocar i remenar tant com vam voler.
Els de Voice Constructors ho tenien clar, però jo realment no vaig entendre el joc del tot. Massa complicat potser, per una visita ràpida.
