Com recordo aquell dia? Vaig passar molts nervis. Quan va néixer el metge la va posar als braços de la mare. Després als meus. La criatura no parava de plorar. Quan la tenia als braços va obrir els ulls, molt negres, va deixar de plorar i em va mirar molt sorpresa. Jo també estava molt sorprès. Segurament no tant com ella. Li vaig dir: Hola BB, benvinguda al món. Va arrencar novament a plorar i els metges la van agafar per fer-li les exploracions que acostumen a fer a l’hospital.
No vaig poder dormir en tota la nit. Era tan petita i fràgil. Vaig escriure un poema, segurament dolent, i vaig escoltar unes cent vegades Lately d’Stevie Wonder. Sabia que les coses no serien mai més com fins llavors, per sort ha estat així.
