Crec que des de que tinc 16 o 17 anys llegeixo llibres i els compro compulsivament com a part del meu oci. En tots aquest anys n’he llegit una bona pila de tots els generes, la major part dels quals he oblidat completament. Alguns, com ara J D Salinger o Kafka, fins i tot Borges, van resultar lleugerament tòxics per un cervell impressionable i tou com el meu. Principalment he llegit –i llegeixo– llibres com a forma d’evasió, que és el que ara fa la gent jove amb la Play o amb Internet. També perquè crec que la paraula escrita i el misteri que porta dins ens fa millors i pot canviar el món: sóc un idealista i un romàntic. Ara tinc menys temps –en part per la Play i en part per Internet– i compro especialment llibres d’assaig i poesia.
Amb aquest antecedents és normal que la diada de Sant Jordi, un dia en què es parla de llibres quasi de forma exclusiva, m’agradi. La proximitat de l’estiu i el bon temps que acostuma a fer, amb aquell ambient tan càlid, també juguen un paper important.
